Si us plau, deixa’m adormir-me enmig dels teus cabells.
Vull escoltar el teu somni i el xiu-xiu de la teva sang.
Desitjo el toc dels teus llavis, pur com un bateig,
abans que et desperti l’alba i la fredor de les meves llàgrimes.
Abans de la fredor, abans de la por, abans de l’alba, abans del dia,
vull protegir el teu somni i abraçar la teva ombra.
Si us plau, deixa’m de nou esperar amb tu la pluja,
ser una gota que tremola a la vora de les teves pestanyes.
I no vull conèixer els teus somnis mai més.
Si us plau, ten el teu propi món
i torna quan vulguis.
I jo seré aquí.
No em diguis que ja no existim.
Millor no diguis res.
Si us plau, deixa’m sentir un altre cop la teva tremolor;
que ressoni dins el meu cos com el vent entre les temples d’un salze.
Deixa, si us plau, que aquesta nit em tragui la vista.
Tinc cent pupil•les a la pell de les meves mans.
No em diguis que ja no existim.
Millor no diguis res.
Fins que quedis callat, sé que encara tenim temps.
Vull ser la llum del dia que acarona la teva cara.
Si us plau, concedeix-me avui l’última prova,
abans que me’n vagi, tot seguint les petjades dels teus peus.