Xim-ximini, xim-ximini, xim-xim-xerí,
cinc mil xemeneies fumegen per mi,
xim-ximini, xim-ximini és la cançó
dels que les netegen de sutge i carbó.
Sóc el més feliç i sóc el millor.
El meu ofici no té cap secret,
escura que escura, tot fent el distret;
si sents baralles i crits de la gent,
tu, dalt les teulades, neteja i vés fent.
Xim-ximini, xim-ximini, xim-xim-xerí,
cinc mil xemeneies fumegen per mi,
xim-ximini, xim-ximini és la cançó
dels que les netegen de sutge i carbó.
Entre xemeneies t’ho passes millor.
Tinc les estrelles quan torna la nit,
de dia tinc núvols o un cel esbandit,
fums que voleien i estels de paper
i veus de les noies pujant del carrer.
Negre de sutge, no tinc fums al cap,
jo sóc com tants homes que hi ha a la ciutat;
però quan treballo sóc l’home més alt,
i sóc el Rei Negre la nit de Nadal.
Xim-ximini, xim-ximini, xim-xim-xerí,
cinc mil xemeneies fumegen per mi,
xim-ximini, xim-ximini és la cançó
dels que les netegen de sutge i carbó.
Entre xemeneies t’ho passes millor.