I quan m’arribi la hora1
i em cobreixi d’òxid,
seu al meu costat,
perquè pugui estar sol amb tu.
Seu molt a prop,
cull paraules com narcísos
i explica’m la nostra pel•lícula
perquè pugui tornar a viure-la.
Parla’m del camí a la boira,
quan la sorra em tirava cap a dins,
quan ja no tenia la força
per impulsar-me des del fons.
Parla’m d’aquell moment de fa molts anys,
quan em vas donar la mà
i vaig aixecar la meva sombra
perquè pugués estar a prop de la teva.
A tot li arriba la seva hora
i acaba també la fi.
Si un dia marxo d’aquí,
no li tinguis rancor a la mort.
Da da dam, da da dam, da da da da da dam...
I quan m’arribi la hora
i em cobreixi d’òxid,
has de creure que
tornarem a córrer a l’estany.
Espera un senyal
i ten paciència com un paper.
Suplicaré entre els núvols
que de vegades pugui venir a veure’t.
A tot li arriba la seva hora
i acaba també la fi.
Si un dia marxo d’aquí,
no li tinguis rancor a la mort.
A tot li arriba la seva hora
i acaba també la fi.
Si un dia marxo d’aquí,
no li tinguis rancor a la mort.
Da da dam, da da dam, da da da da da dam...
1. la hora de morir