No, no puc oblidar pas aquest vespre
o ton vult mentre te n'anaves,
però imagino que és així com tot ha d'anar.
Sempre somrius però, als teus ulls,
s'hi veu el dol... Sí, s'hi veu.
No, no puc oblidar pas l'endemà
quan penso en tota la meva pena;
en quan t'hi tenia, aquí, mes vaig deixar que te n'anessis
i ara és just que t'hagi de dir
allò que cal que sàpigues:
No puc viure pas
si la vida és sense tu.
No puc donar pas,
ja no puc donar res.
No puc viure pas
si la vida és sense tu.
No puc donar pas,
ja no puc donar res.
Bé, no puc oblidar pas aquest vespre
o ton vult mentre te n'anaves,
però imagino que és així com tot ha d'anar.
Sempre somrius però, als teus ulls,
s'hi veu el dol... Sí, s'hi veu.
No puc viure pas
si la vida és sense tu.
No puc donar pas,
ja no puc donar res.
No puc viure pas
si la vida és sense tu.
No puc donar pas,
ja no puc donar res.