La neu, de nit, té un to més bonic
no hi ha traces, tot és blanc
d’un regne aïllat del món,
en sóc reina aquest instant
el vent fereix la nit per dins la tempestat
he acabat fugint tot i que he lluitat.
no els vull a dins, no els vull aquí
“porta’t molt bé” sempre em deia a mi
desat no ho pot saber ningú
ja ho sap algú
vol volar, deixa-ho anar
ni puc ni el vull amagar.
vol volar, deixa-ho anar
ja tant és, ja tant me fa
És igual el que puguin dir
deixa el vent cridar
el fred no m’ha fet mai cap mal a mi
És curiós com la distància
ho fa tot molt petit
i les pors que em dominaven
per sempre han fugit
ara veuré el que puc fer
quins límits jo superaré
ni el bé ni el mal no són per mi
per fi!
vol volar, deixa-ho anar
sóc part de la neu i el vent
vol volar, deixa-ho anar
ja he fet fora aquest turment
sóc aquí
i no em mouran
deixa el vent cridar
tinc un poder que va dels cims fins els averns
de la meva ànima en surten gels que ni comprenc
i un pensament sorgeix com un gran dard gelat
no penso tornar mai, això ja és el passat
vol volar, deixa-ho anar
i com l’alba jo creixeré
vol volar, deixa-ho anar
ja no em portaré bé
sóc aquí
s’alça un nou matí
deixa el vent cridar
el fred no m’ha fet mai cap mal a mi!