Saps, fa temps que no parlem
tinc tantes coses que explicar-te
ha passat quelcom important
he posat el comptador a zero.
[Rozalén]
Saps, va ser com una onada gegant
va arrasar-ho tot i em va deixar nua davant el mar.
[Estopa]
Però saps, sé molt bé què és viure
no hi ha temps per odiar ningú
Ara sé riure.
[Rozalén & Estopa]
Potser havia de passar
no és just, però només així s'aprèn a a valorar.
I si m'aixeco i miro al cel
dóno les gràcies i el meu temps el dedico a qui jo vull
Allò que no m'aporti, lluny
Si algú deté els meus peus
aprendria a volar.
Y si ho miro tot com un nen
els colors són intensos
Jo sortiré d'aquí sí ho crec així
quan em mirin sabran que em toca ser feliç.
[Rozalén]
Saps, he passat molta por
aquesta bestiola és un abisme que em cansa el cos
se'm trenca l'ànima i a plorar.
[Estopa]
Però saps, he après tant, tant
aquesta vida em va oferir una nova oportunitat.
[Rozalén]
I ara saps, sé bé què és viure
no hi ha temps per odiar ningú
Ara sé riure.
[Rozalén & Estopa]
Potser havia de passar
no és just, però només així s'aprèn a valorar.
I si m'aixeco i miro al cel
dóno les gràcies i el meu temps el dedico a qui jo vull
Allò que no m'aporti, lluny
Si algú deté els meus peus
aprendria a volar.
Y si ho miro tot com un nen
els colors són intensos
Jo sortiré d'aquí sí ho crec així
quan em mirin sabran que em toca ser feliç.
Em toca ser feliç
Ara sóc feliç
Perquè sé bé què és viure
Ara sí que sí.