Viure sense tu lyrics

Viure sense tu,

quin dur aprenentatge!

Davant el meu mirall,

aprenent a parlar-me.

El mestre qui m'ensenya

és el temps que no para...

Viure sense tu,

quin dur aprenentatge!

Com un que ja no hi veu

i, a poc a poc per les cambres,

reconeix els seus mobles

pels cops a les cames.

El temps em besa els ulls

i m'eixuga les llàgrimes;

lentament va apagant

les olors que deixares.

De nou la nit i jo

dins aquest llit tan ample!

I la temuda pau,

que ja torna a casa;

en feia tant, de temps,

que hi demanava entrada

donant-me, tendrament,

la seva mà glaçada...

Viure sense tu

i, a poc a poc, oblidar-te...