Vincent [Catalan translation]

(La) nit estelada, estelada.

Pinta la teva paleta blava i gris,

Mira afora per dia d’estiu

Amb ulls que coneixen la negror de la meva ànima.

Les ombres sobre els pujols,

Esbossen els arbres i les jonquilles,

Atrapen l’airina i les frescors de l’hivern,

En colors sobre la terra nevada de lli.

Ara, entenc

Això que tractaves de dir-me.

Com paties per a la teva sensatesa,

Com vas tractar d'alliberar-les

No volien pas escoltar, no sabien com.

Potser ara escoltaran.

Nit estelada, estelada.

Flors envermellides que flamegen de mil focs,

Núvols arremolinant-se en una boira morada,

Reflectant els teus ulls blaus de la Xina, Vincent,

Color canviant de matís,

Camps matiners als grans ambrats,

Rostres arrugats i alineats en l'aflicció,

Assossegats per les mans afectuoses de l'artista.

Ara, entenc

Això que tractaves de dir-me.

Com paties per la teva sensatesa,

Com vas tractar d'alliberar-les

No volien pas escoltar, no sabien com.

Potser ara escoltaran.

Ja que no podien pas estimar-te

però el teu amor n’era veritable.

I quan cap esperança visible no quedava

En aquesta nit estelada, estelada

Et vas quitar la vida, com els enamorats ho fan sovint.

Però Vincent hauria pogut dir-te:

Aquest món mai no va significar res per un ésser tan

bell com tu.

 

Nit, estelada, estelada

Retrats penjats en passadissos buits,

Caps sense marcs en parets sense nom

Amb ulls que miren el món i no poden pas oblidar,

Com els estrangers que vas trobar:

Homes esparracats vestint roba esquinçada,

Com una espina platejada dins una rosa sagnant,

Que jeu aixafada i trencada dins la neu verge.

Ara, entenc

Això que tractaves de dir-me.

Com paties per la teva sensatesa,

Com vas tractar d'alliberar-les

No volien pas escoltar, encara no escolten pas.

Potser no ho faran jamai.