Pinto les notes d'una havanera,
Blava com l'aigua d'un mar antic;
Blanca d'escuma, dolça com l'aire,
Gris de gavines, daurada d'imatges...
Vestida de nit!
Miro el paisatge, cerco paraules
Que omplin els versos sense neguit.
Els pins m'abracen, sento com callen;
El vent s'emporta tot l'horitzó.
[Tornada:]
Si pogués fer-me escata
I amagar-me a la platja,
Per sentir sons i tardes del passat,
D'aquell món d'enyorança,
Amor i calma, perfumat
De lluna, foc i rom!
Si pogués enfilar-me
A l'onada més alta
I guarnir de palmeres el record,
Escampant amb canyella totes les cales
I, amb petxines,
Fe'ls-hi un bressol!
Els vells em parlen plens de tendresa,
D'hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
Prínceps de xarxa, herois de tempesta,
Amics del bon temps.
Els ulls inventen noves històries:
Vaixells que tornen d'un lloc de sol,
Porten tonades enamorades,
Dones i Pàtria, veles i flors!
[Tornada:]
Si pogués fer-me escata
I amagar-me a la platja,
Per sentir sons i tardes del passat,
D'aquell món d'enyorança,
Amor i calma, perfumat
De lluna, foc i rom!
Si pogués enfilar-me
A l'onada més alta
I guarnir de palmeres el record,
Escampant amb canyella totes les cales
I, amb petxines,
Fe'ls-hi un bressol!
I, amb petxines, fe'ls-hi un bressol...