Rialles i plors perduts entre el goig vell plaer.
Braços i mans, dits dibuixant als llençols.
Estire del fil, vaig resseguint el teu cos
al meu antull, sota este caprici antic.
Trémul cos, titil la a l’albor
Fes-me dany suau i dolç.
Fila, fila fortuna, amb trage nou,
la història més bella i més pura
que altres visqueren abans dels dos.
Tots demanaren a la lluna
una nit serena, sense cresol.
Espurna encesa que escalfa i encara crema.
com un cristall al sol.
Que mai no amaneixera.
Llengües de foc cremen i escalfen els cors.
Les engonals couen del frec contra carn.
Un fil de veu que mormola el teu nom.
So d’altres temps del que el temps du el ressó.
Trémul cos, titil la a l’albor
Fes-me dany suau i dolç.
Es deixaria caure una i mil voltes
entre els seus braços i les aigües
batejarien a nous apóstols
als que no calen cricifixos,
ni ills d’espant.
Altars sagrats als quals amb culpa,
sacrifiquen.
mentre al llit d’amor seré.
d’amor seré i segur, naveguen.
Fila, fila fortuna amb trage nou
la història més vella i més pura.