Tots els ponts de la vella memòria
Hem anat omplint amb deixalles i amb fang.
Són la plaga de la vida:
Sembla l'agonia estesa del mil·lenni errant.
Vaig sentir un home qui cantava:
«És qui neda i sura només el que se salva».
Jo era un nen i esperava el diluvi....
M'he anat fent més gran.
Hi ha un lloc al vaixell per tu.
Hi ha un lloc pels que s'han perdut.
Veniu a buscar aixopluc:
Veniu o us ofegareu!
Quan el temps era menys que una paraula,
Va sorgir la vida, casualment, de l'aigua.
Ara que es va accelerant la farsa,
L'aiguader durà la darrera carta.
Cada nit, quan la lluna canta,
Com Noè ja feia construint la barca.
Aviat arreu les rescloses del cel s'obriran de cop!
'Nirem a l'infern... 'Nirem cap al Cel!
Hi ha un lloc al vaixell per tu.
Hi ha un lloc pels que s'han perdut.
Veniu a buscar aixopluc:
Veniu al vaixell perdut!
La muntanya ja no hi és...
La política no hi és...
I l'astre pàlid ja no hi és!
L'economia ja no hi és...
Aquella illa ja no hi és...
I la mentida ja no hi és!
Hi ha un lloc al vaixell per tu.
Hi ha un lloc pels que s'han perdut.
Veniu a buscar aixopluc:
Veniu al vaixell perdut!
La muntanya ja no hi és...
La política no hi és...
I l'astre pàlid ja no hi és!
L'economia ja no hi és...
Aquella illa ja no hi és...
I la mentida ja no hi és!
Hi ha un lloc al vaixell per tu.
Hi ha un lloc pels que s'han perdut.
Veniu a buscar aixopluc:
Veniu o us ofegareu!
O us ofegareu...!