Sóc al marge,
a prop de decidir llençar-me i no romandre-hi pas, aquí.
Tantes voltes
tot caminant sense veure-hi pas,
confio i no sé pas...
A contracorrent nedaré un i un altre cop
de qualcuna manera oblidaré... Les pors...
Arriscant-ho tot sense límits
amb el deler de tornar a néixer.
A la fi, no ho penso més
dins del cor m'hi cremen mil emocions, tot cridant...
Enfrontant-me al límit
he de vèncer les meves temences;
finalment, prenc el control.
Omplint-me de valor, vaig cap a endavant
i sóc al marge...
Oh, vertigen... Vertigen...
Sé bé que per avançar i fer el canvi
he de deixar l'avior en pau.
Miro endavant i allò que hi ha;
essent conscient, caminar
novament en llibertat:
aquesta és la manera de viure sense por.
Arriscant-ho tot sense límits
amb el deler de tornar a néixer.
A la fi, no ho penso més
dins del cor m'hi cremen mil emocions, tot cridant...
Enfrontant-me al límit
he de vèncer les meves temences;
finalment, prenc el control.
Omplint-me de valor, vaig cap a endavant
i sóc al marge...
Oh, vertigen... Vertigen...