Una història d'amor
En la que cada jorn esdevé, per nosaltres, el darrer jorn;
En la que hom pot dir «fins demà» al seu amor
I hom hi és, ben a prop d'ell, per veure
Com sa vida mor.
Una història d'amor
En la que, per tots dos, el mot «tostemps» semblava massa curt...
Veus, encara i si no en tenim pus massa, de temps
No, amor meu! Tu no has pas de, no cal pas
Plorar per mi!
No em diguis pas adéu!
Tancaré els ulls,
Vine a prop meu
I pren-me entre els teus braços.
Restem ensems,
Estrènye'm fort!
Saps? Em sembla que la meva vida s'extingeix...
Digue'm «t'estimo»!
Una història d'amor
És la cançó de l'oceà a les nits d'Estiu,
Un record que durarà per l'eternitat...
Per mi, aquest vespre, la vida fuig mes, el nostre amor
No fineix pas!
Una història d'amor...
Això no pot morir pas, realment, en sols un jorn...
No deixis pas que ton cor visqui tot sol, en el dol:
Et caldrà veure'n, d'altres cels i d'altres sols...
No ploris pas!