Un violinista en tu tejado [Catalan translation]

Ets tan dura com la pedra del meu encenedor,

m'assalten dutes de si t'estimo.

Ets tan freda, ay, com l'aigua que baixa lliure de la muntanya.

I no ho entenc, fou tan efímer, el caminar del teu dit a

la meva esquena, dibuixant un cor.

I demano al cer que sàpiga entendre aquests atacs de gels

que m'entren si no et torno a veure...

Li demano a la lluna que ilumini la teva vida, la meva fa ja teps que jeu fosa,

amb el que em costa voler només a estones millor no t'estimo, serà més barat.

Cansat ja de ser el trist violinsita que està en el teu teulat,

tocant per l'angès sempre desafinat.

Ets tan tènue com la llum que ilumini la meva cida,

la més madura fruita prohibida,

tan diferent i semblant a la tormenta que es va emportar la meva vida.

I no ho entenc, fou tan efímer, el caminar del teu dit a

la meva esquena, dibuixant un cor.

I demano al cer que sàpiga entendre aquests atacs de gels

que m'entren si no et torno a veure...

Li demano a la lluna que ilumini la teva vida, la meva fa ja teps que jeu fosa,

amb el que em costa voler només a estones millor no t'estimo, serà més barat.

Cansat ja de ser el trist violinsita que està en el teu teulat,

tocant per l'angès sempre desafinat.

Li demano a la lluna que ilumini la teva vida, la meva fa ja teps que jeu fosa,

amb el que em costa voler només a estones millor no t'estimo, serà més barat.

Cansat ja de ser el trist violinsita que està en el teu teulat,

tocant per l'angès sempre desafinat.

I mentre rebusco a les teves escombraries

ens van creixent els nans

d'aquest cir que un dia montarem

però que no hi hagi dubte: molt aviat estaré alliberat,

perquè el temps tot ho cura,

perquè un clau treu un altre clau,

sempre desafinat,

i mentre rebusco a les teves escombraries...

ens van creixent els nans

d'aquest cir que un dia montarem

però que no hi hagi dubte...