Des de petitona
acostumava a somniar en coses boniques
i sempre m'eixorivia
plorant.
Mes ara
que sóc una dona, què més voldria...
Si tan sols pugués viure de somnis!
Sé molt be a què has vingut,
les cicatrius s'han tancat
però atura't, no te'n vagis encara:
hi ha quelcom que vull dir-te.
Tornada:
Quin mal hi ha en tenir un cor esmicolat
que amb llàgrimes podries perdonar?
Reconec que, en aquest joc, he perdut
i ara pago el preu
de no saber plorar pas...
És curiós;
ara que ho veig tot més clar
els meus somnis
s'esfondren al meu davant.
Ja te'n vas,
sé bé que t'espera algú més...
Sols puc dir-te
que em sap molt de greu.
No pretenc pas que ho entenguis.
Ja sé que vols marxar.
Si jo sóc qui ha estat culpable
voldria, doncs, preguntar-te...
Tornada
Ara, tomba't!
I, per aquesta vegada,
convenç-te
i veu com ploro.
Reconec que, en aquest joc, he perdut
i ara pago el preu
de no saber plorar pas...
Tornada
Reconec que, en aquest joc, he perdut
i ara pago el preu
de no saber plorar pas...