Una altra tu,
On la puc trobar jo?
Una altra qui
Em sorprengui.
Una altra tu,
Un embolic similar...
Déu sap si n'hi ha
Una altra tu...
Amb la mateixa manera d;expressar-se,
Aquelles expressions teves
Que no sé pas veure en un altre vult.
Aquells esguards sempre atents
Als meus moviments
Quan, del teu espai, me'n sortia una mica.
Amb la mateixa fantasia,
La capacitat de contenir els ritmes embogits
Dels meus humors...
Una d'altra com tu,
No la hi ha ni tant sols si la invento...
Me'n sembra prou, de clar, que
Encara estic enganxat de tu:
I és a tostemps més evident...
I em manca, cada vespre, la teva gelosia
Encara quan potser, la meva era pitjor.
I em manquen els meus ulls
Que romanen enllà,
On jo els havia posat.
Així doncs, sobre tu,
Em sembra prou clar que...
Una d'altra com tu,
No la hi ha ni tant sols si la invento...
Me'n sembra prou, de clar, que
Encara estic enganxat de tu...
I és a tostemps més preocupant...
Evidentment preocupant...
Però una altre tu,
No crec pas...