Tens el meu cor
i mai ens hi trobarem pas, de lluny.
Potser a les gasetes
però encara així, seràs la meva estrella.
Vida, perquè a la foscúria
els cotxassos no poden veure's pas;
i és llavors que necessites que hi sigui.
Ho compartiré tot amb tu
doncs...
(Tornada)
Quan el sol llueixi, lluïrem plegats
Ja t'ho he dit, que hi seré amb tu per sempre més
Vaig dir que sempre seria una amiga lleial
Vaig fer una jura, i l'honoraré fins a la fi:
ara que plou més que mai
has de saber que encara ens tenim l'un a l'altre
així que pots aixoplugar-te sota la meva ombrel·la,
pots aixoplugar-te sota la meva ombrel·la...
(El·la el·la eh eh eh)
Sota la meva ombrel·la
(El·la el·la eh eh eh)
Sota la meva ombrel·la
(El·la el·la eh eh eh)
Sota la meva ombrel·la
(El·la el·la eh eh eh eh eh eh)
Aquests fasts, mai s'hi interposaran, entre nosaltres
Éts part de la ma entitat, aquí fins a la infinitat
Un cop la guerra hagi acabat,
un cop el món hagi repartit la sort
si les cartes rebudes són dolentes, ensems guarirem ton cor
doncs...
(Tornada)
Hi pots caure, als meus braços
Tot va bé, no t'amoïnis pas
Vine aquí, amb mi
No n'hi ha pas, de distàncies, al nostre amor
Així que continua i deixa que la pluja caigui
car jo seré tot allò que et calgui, i encara més
doncs...
(Tornada)
Plou a bots i barrals
Oh, vida! Sí que plou...
Amor, vine aquí amb mi
Vine-hi, amb mi
Plou a bots i barrals
Oh, vida! Sí que plou...