Tu, que navegues a mercè del vent
sense capa altre ruta que allò que es desitja,
tu, que tens com a mapa el firmament,
vine a descobrir-me ni que sigui només una vegada.
I parla'm dels viatges que no faig,
dels móns rutilants que entreveig.
I porta'm mars de mel en la teva abraçada,
pols d'or vell en la teva besada.
De tu no espero amarratges ni promeses,
lliure és com et vull en aquest moll
fins a que un dia en mi no despertis
i et facis a la mar una vegada més.
I fins i tot en aquesta hora de perdre't,
sabent-ne de la màgia que es va desfer,
haurà valgut la pena conèixer-te
i enlluernar-me al menys un vegada!