Quan em trobis a faltar,
quan sentis un nus a la gola,
només cal que facis un sospir
que jo aniré ràpid
a consolar-te.
Si el teu insomni s'esvera
i et treu fora al carrer,
només cal que xiuxiuegis el meu nom
amb el teu perfum
per atraure'm.
Si les teves nits no tenen fi,
si algú sense ànima et fa plorar,
deixa caure un mocador
que jo t'atrapo
a qualsevol lloc.
Quan el teu cor ho demani
o el teu caprici m'ho exigeixi,
deixo la dona i els fills
i de genolls
et seguiré.
A casa nostra
seràs la reina,
seràs cruel, potser
montis numerets,
em tractis com a un gos
i jo, cada cop més feliç.
En silenci
et ficaré al llit,
al llit que vaig preparar.
De puntetes,
cada matí
jo et despertaré.
Quan em trobis a faltar,
quan sentis un nus a la gola,
només cal que facis un sospir
que jo aniré ràpid
a consolar-te.
Si el teu insomni s'esvera
i et treu fora al carrer,
només cal que xiuxiuegis el meu nom
amb el teu perfum
per atraure'm.
Entre sospirs
se't pot escapar
un altre nom dels llavis,
estaré gelós,
fins i tot de mi
en abraçar-te davant del mirall.
Tot i així, el teu amant
sempre seré,
més del que avui ja sóc.
O aquestes rimes
no he escrit,
ni ningú ha estimat mai.
Si les teves nits no tenen fi,
si algú sense ànima et fa plorar,
deixa caure un mocador
que jo t'atrapo
a qualsevol lloc.
I quan el nostre temps passi,
quan jo ja no sigui aquí,
recorda't, amor meu,
d'aquesta cançó
que vaig fer per a tu.