Tres petites notes de música
Van anar-se'n
Al buit del record
És acabat el llur enrenou
Giren la pàgina
I se'n van a dormir.
Però un jorn sense avisar,
Us assetgen la memòria.
Tu, qui volies oblidar
Una melodia banal,
Als carrers de l'estiu.
Tu, no oblidaràs mai
Un carrer, un estiu,
Una xica que cantussejava.
La, la, la, la, l'estimo
Cantava la cantarella
La, la, amor meu.
Lletres sense cap sublimitat
Tant de bo la rima
Dugui sempre,
Un romanç de vacances
Qui, lancinant us reanima.
De veritat, era tan bonica
Tan fresca, florent
I no la vas pas collir.
De veritat, pel seu primer estremiment,
Et regalava una cançó,
A prendre a l'uníson.
La, la, la, la, tot somni
Rima amb, és la fi
El teu no rima a res.
Finit abans que comenci
L'espai d'una dansa
L'espai d'una tornada.
La, la, la, la, lalère
La, la, la, la, lalère
Tres petites notes de música
Que se'n riuen
Des del fons dels records
Alcen un cruel teló
Sobre mil i una pena
Que no volen pas morir.