Ja en fa tres, de setmanes, i la meva fe
ha fugit per la finestra.
Ja responc al telèfon més tranquil
i no pas amb aquell deler
d'escoltar com dius que m'enyores, encara que fos
sols una més de les teves mentides.
Però m'he quedat tot esperant i esperant...
Has sortit de la meva vida.
T'he cercat enllà on hom diu que t'han vist
i m'ha saludat la teva absència;
els esguards de la gent m'han vestit
d'absoluta indiferència.
Aquest desig d'abraçar-te sense tenir-te
fa que mon cos tremoli,
doncs s'ha fet etern aquest temps sense veure't
mentre continuo preguntant-me...
No sé pas a on te n'has anat
mes ja no en sé pas res, de tu.
Al començament em cercaves una mica
i, més o menys, això em consolava.
Has desaparegut
com si fossis aigua entre les meves mans:
han estat sols tres setmanes i em sento
com si haguéssin passat molts anys.
No sé pas a on te n'has anat
mes ja no en sé pas res, de tu.
Al començament em cercaves una mica
i, més o menys, això em consolava.
Has desaparegut
com si fossis aigua entre les meves mans:
han estat sols tres setmanes i em sento
com si haguéssin passat molts anys.