Tres al·lotes fines [Spanish translation]

Diuen que era un rei,

tenia tres filles:

les més delicades

i les més garrides.

Per què eren tan fines?

Un tarda tèbia,

quan fuig la calor,

pel jardí voltava

la filla major.

L'airet del capvespre

esfullà una rosa.

Vingué a caure un pètal

al cap de l'al·lota.

Per què eren tan fines?

I li féu un trenc,

(ai, quina passada!)

un trenc a la closca

tendra i delicada...

I exclamava el rei:

-Ai, filla estimada!

Ai, ai, filla meva...!

Que ja en tenim una de tudada!

Al cap d'alguns dies,

la filla segona

tengué mal d'esquena

que una flor li dóna.

Per què són tan fines?

Potser és una rua

que hi ha en el llençol;

remeiers ni metges

no hi troben consol...

I exclamava el rei:

-Ai, filla estimada!

Ai, ai, filla meva...!

Que ja en tinc una altra

de tudada!

Només la darrera

restava condreta.

El rei per guardar-la

que no fos malmesa,

(Perquè eren tan fines!)

li féu una gàbia

amb set jocs de vidres

- que hauria donat

la sang de set vides! -.

I passà un moscard

per on s'amagava.

El vent de ses ales

ens la constipava...!

Per què eren tan fines?

I exclamava el rei:

-Ai, filla estimada!

Ai, ai, filla meva...!

Que ja les tinc totes

tres tudades!

Escolteu: Qui endevina

quina era la més fina?