Posa'm vi que no entenc que voldries de mi
Un adéu a la sinistra amagues, m'has traït
Deica el glop i fuig, no tardes ans que surta el despit
Que dolgut està el que es queda més
Que aquell que partiex.
Posa vi en la copa del traït on beus amb vermell carmí
Rialles gargotejades pel verí més fi,
El que no sents per dins.
I ara s'obrirà la boca i els ulls s'obriran
Com un fil d'aram tibat per veure el desencant
Deixa el glop i fuig, no tardes
No et riuràs més de mi
De dolgut potser et guanye
Però ja ens vorem al camí.
Posa vi en la copa del traït on beus amb vermell carmí
Rialles gargotejades pel verí més fi,
Rialles, com naballes, del verí més fí:
El que no sents ferir.
I al fons, com un dur plom
Cauré amb braços molls
Descobrix qui has sigut.