Ell era bru; amb la pell morena,
l'esguard tímid, les mans totes malmeses.
Tallava la pedra, fill d'obrer;
n'estava, d'orgullós però, per què us en rieu?
No, no el jutgeu pas
vosaltres, qui no coneixeu pas
els vertígens i el treball.
Esteu falsament contents, invertiu els valors.
Ell, ell és tot el meu món i encara més;
sola, crido son nom quan arriba el desgavell...
A més, tot s'esfondra quan ell no hi és pus, enllà.
Voldria dir-li-ho, però no goso pas...
Ell, qui em fa...
Fer tombs pel buit, el buit
Fer tombs pel buit, el buit
fer tombs pel buit, ell em fa fer tombs
pel buit, buit, buit...
Fer tombs, fer tombs pel buit
Fer tombs pel buit, ell em fa fer tombs
(Fer tombs pel buit...)
Qui podria dir-m'ho, allò que ha passat?
Des que ell se'n va anar, no he pogut guarir-me pas
Això no és més que un record, una llàgrima de l'avior
presa als meus ulls, que no vol anar-se'n pus
Oh, no! No rigueu pas
vosaltres, qui no coneixeu pas
els vertígens i el dolor...
Ells en són, de superficials; ignoren tot el que vé del cor;
ell era tot el meu món i encara més!
Espero reveure'l al més enllà...
Ajudeu-me, tot s'esfondra doncs ell no hi és pus;
saps tu mon dolç amor, mon bell soldat
que tu em fas...
Fer tombs pel buit, el buit
Fer tombs pel buit, el buit
fer tombs pel buit, tu em fas fer tombs
pel buit, buit, buit...
Fer tombs, fer tombs pel buit
Fer tombs pel buit, ell em fa fer tombs...
(Fer tombs pel buit...)
Em fa fer tombs peul buit,
fer tombs pel buit, fer tombs pel buit...
Éll em fa fer tombs pel buit,
fer tombs pel buit, fer tombs pel buit,
fer tombs pel buit... Ell em fa fer tombs,
fer tombs peul buit!