Com lluny està el meu país, com lluny està
A vegades al fon de mi es revifa
L’aigua verda del Canal del Migdia (2)
I el totxo vermell dels Minimes (3)
Ai el meu país, Ai Tolosa! Ai Tolosa!
Torno a prendre l’avinguda cap a l’escola
Mi cartera és atapeïda de cops de punys
Aquí, si colpegés, guanyés
Aquí inclús a les iaies els agrada la baralla
Ai el meu país, Ai Tolosa!
Un torrent de pedres roda en el te accent
Tu violència bombolleja inclús en les teves violetes (4)
Es tracta de neci a penes que es tracta
Hi ha tempesta a l'aire i tanmateix
L’església "Saint-Sernin" encén la tarda (5)
Una flor de coral que el sol rega
Potser és per això malgrat el teu vermell i el teu negre,
Potser és per això que et diuen «Ciutat Rosa» (6)
Torno a veure el teu còdol, ai ciutat gascona meva (7)
La teva vorera estripada sobre els fanotrons
És Espanya dins tu que empaita un poc la seva banya
O potser serà en les teves entranyes una bombolla de jazz?
Aquí està el “Capitole”, hi aturo els meus pas (8)
Els tenors constipats tremolen sota les seves ventoses
Sento encara l'eco de la veu del meu papà
Era en aquest temps el meu únic cantant de blues
Avui els teus gratacels s’enfilen alt
En Blagnac, els teus avions ronquen fort (9)
Si un em porta sobre aquesta ciutat
Podré encara veure el meu pessic de totxos?
Ai el meu país, ai Tolosa! Ai Tolosa!