Com més llunyana, més bella:
terra, desig i record!
Quan ja siguis impossible,
de tan bella m'hauràs mort...
Tu sempre em seràs esquiva:
jo per sempre seré teu... Adéu!
Tu sempre em seràs esquiva:
jo per sempre seré teu... Adéu!
Tots dos ens equivocàrem;
tots dos vàrem perdre el Nord.
Tu, quan a pams et venies;
jo, quan deixava el teu port.
Ara, els dos a la deriva,
paguem l'error i ens a sap greu.
Ara, els dos a la deriva,
paguem l'error i ens a sap greu.
Diuen que el somni s'abasta
quan el desig és prou fort.
Fossis tu tal com podies,
jo pas voldria més sort.
Pogués veure't lliure i viva,
llavors sí que em fóra lleu l'adéu!
Pogués veure't lliure i viva,
llavors sí que em fóra lleu l'adéu!
[Instrumental]
Diuen que el somni s'abasta
quan el desig és prou fort.
Fossis tu tal com podies,
jo pas voldria més sort.
Pogués veure't lliure i viva,
llavors sí que em fóra lleu l'adéu!
Pogués veure't lliure i viva,
llavors sí que em fóra lleu l'adéu!