Vaig creure haver vist un home tornar a la vida:
Era càlid,
Va tornar i en tenia, de dignitat;
Em va ensenyar què és el plor...
Bé, tu no has pogut ésser pas l'home qui adorava...
No sembles saber-ho pas
Ni sembla que t'importi per què serveix ton cor...
Bé, ja no el conec pas:
No hi ha res on ell acostumava a jaure!
La meva conversa s'ha encallat;
Això és el que succeeix!
Res no va bé, estic confusa...
[Tornada:]
Ja no me'n resta gens, de fe...
És així com em sento!
Tinc fred i sento vergonya
Llençada, tota nua, al terra.
La il·lusió no va esdevenir mai
Quelcom real...
Estic ben desperta
I puc veure
Que el nostre cel perfecte és malmès...
Has arribat massa tard:
Ja n'estic, de malmesa!
Suposo que l'endeví té raó, doncs:
Hauria d'haver vist com era tot
I no pas una llum sagrada,
Però et vas endinsar a les meves venes
I ara, tant me fa.
No en tinc pas, de benastrugança;
Tampoc l'enyoro massa...
Només en hi han tantes, de coses
Qu no puc tocar pas... Estic confusa...
[Tornada]
Malmesa...
No hi ha res on ell acostumava a jaure!
La meva inspiració s'ha exhaurit...
Això és el que succeeix!
Res no va bé, estic confusa...
[Tornada]
Ja no me'n resta gens, de fe...
És així com em sento!
Tinc fred i sento vergonya
Lligada i tota ensorrada, al terra.
Has arribat massa tard:
Ja n'estic, de malmesa
Malmesa...