Tot caminant dins la boira,
sola dins el silenci pregon
no puc veure'n cap, de làpida;
totes les cases han desaparegut...
Crido, però no n'hi ha pas, de resposta.
Entre els espais,
dins la nit boirosa,
puc sentir les ombres.
Sembla que quelcom es mou;
crido, però ningú em respon.
Amic, mon bon amic; què pots veure'm
tot caminant dins la boira?
Què t'hi has endinsat, com jo
en un silenci tan profund com la mort?
Què has vist els fanals
lluir dins la vila?
Què has vist el que hi han fet, enllà?
No saps pas en quin estat s'hi trobaven, les coses?
Què saps si algú em cercava?
Amic, mon bon amic; què pots veure'm
tot caminant dins la boira?
Què t'hi has endinsat, com jo
en un silenci tan profund com la mort?
Què no has pas, tal com jo ho he fet,
caminat dins la boira?
Desviar-te del camí
a la vora de l'avenc?
Què l'has coneguda, aquesta solitud?
Amic, mon bon amic; què pots entendre'm?
No en saps pas, d'alguna via secreta?
No t'hi has endinsat pas, tal com jo ho he fet,
dins l'incertesa absoluta?
Amic, mon bon amic; què pots entendre'm?
No en saps pas, d'alguna via secreta?
No t'hi has endinsat pas, tal com jo ho he fet,
dins la boira espessa?