Els ulls se’t il·luminen com les nits de París
mil temors de guerra que es desperten dins el pit
i de sobte te n'adones que... tu també tens dret a ser feliç.
Si aturem tots els rellotges i estirem fins l’infinit
aquest breu moment de pausa entre rutines i neguits
si oblidem el que s’espera de nosaltres i fem cas al que sentim...
Queda’t amb mi aquesta nit,
perseguirem l’albada fins a Rússia
i més enllà, creuant el mar,
et despertaré a Tokyo amb un petó bora del nas.
Si és un càstig o és un premi encara està per decidir,
a vegades val la pena arriscar-se a patir,
tota nit de borratxera deixa pas a la ressaca pel matí.
I diga’m que és el jutge dels amors i dels instints
potser tots som culpables d’ignorar el que portem dins
però en algun lloc, en algun moment haurem de començar a escriure el destí.
Queda’t amb mi aquesta nit,
perseguirem l’albada fins a Rússia
i més enllà, creuant el mar,
et despertaré a Tokyo amb un petó bora del nas.
Queda’t amb mi aquesta nit,
perseguirem l’albada fins a Rússia
i més enllà, creuant el mar,
et despertaré a Tokyo amb un petó bora del nas.
Uooo uooo
És el deliri més gran
Uooo uooo
El pols que ens fa moure endavant
Queda’t amb mi aquesta nit,
perseguirem l’albada fins a Rússia
i més enllà, creuant el mar,
et despertaré a Tokyo amb un petó bora del nas.
Queda’t amb mi aquesta nit,
perseguirem l’albada fins a Rússia
i més enllà, creuant el mar,
et despertaré a Tokyo amb un petó bora del nas.