Com cada tarde està
en el parc per tocar
el seu vell i cansat instrument.
En el mateix banc sentat
amb una bata en el sòl al seu costat
disposat a donar el seu bo costat
i malgrat que ja se vengui a menys
em regala una balada només per una mirada.
Dels seus anys de experiència
mil anècdotes em conta
jo finjo creure ho així
m’agrada veure ho feliç
contant aventures y creient ser un violí.
Toca per a mi, jo et vull sentir
vull formar part de la teva bogeria
pondrem les nostres ànimes d’acord.
Toca per a mi, jo et vull sentir
i que el últim batec del teu cor
sigui una rosa que brota de la última nota.
N’hi ha gent que riu veient li amb el seu llacet verd
el seus pantalons ja rosegats
i algunes flors que ha agafat
adornant una camisa
que ha cosit molt de pressa.
El boig mestre toca
amb una dolçor boja
i es posa un colom en les seves sabates de cautxú
ningú es riu, ningú parla, els que es burlabàn de tí .
Es va recolzant i parla, del dur que és la tabla
ja he deixat de fingir, no vull veure ho patir
contant aventures i creient ser un violí.
Toca per a mi, jo et vull sentir
vull formar part de la teva bogeria
pondrem les nostres animes d’acord.
Toca per a mi, jo et vull sentir
i que el últim batec del teu cor
sigui una rosa que brota de la última nota.
Toca per a mi, jo et vull sentir
vull formar part de la teva bogeria
pondrem les nostres animes d’acord.
Toca per a mi ....