Hi havia una vegada una taverna
on solíem prendre una copa o dues.
Recordo com rèiem per hores senceres,
pensant en les coses magnífiques que faríem.
Aquests eren els dies, amic meu.
Pensàvem que no acabarien mai,
que cantaríem i ballaríem per sempre i un dia més,
viuríem la vida que elegiríem,
lluitaríem i no perderíem mai,
perquè érem joves i segurs de seguir el nostre camí.
La ra ra ra la la
La ra ra ra la la
La ra ra ra la ra ra ra ra ra
Llavors van anar de pressa els anys més actius
i pel camí vam perdre les nostres il•lusions.
Si per casualitat et veiés a la taverna,
ens somriuríem i diríem:
Aquests eren els dies, amic meu.
Pensàvem que no acabarien mai,
que cantaríem i ballaríem per sempre i un dia més,
viuríem la vida que elegiríem,
lluitaríem i no perderíem mai.
Aquests eren els dies,
oh, sí, aquests eren els dies.
La ra ra ra la la...
Avui a la nit m’he parat davant de la taverna.
Res no assemblava a allò que solía ser.
Al mirall he vist una imatge estranya.
Aquesta dona sola sóc jo de debò?
Aquests eren els dies, amic meu.
Pensàvem que no acabarien mai,
que cantaríem i ballaríem per sempre i un dia més,
viuríem la vida que elegiríem,
lluitaríem i no perderíem mai.
Aquests eren els dies,
oh, sí, aquests eren els dies.
La ra ra ra la la...
A través de la porta m’ha vingut una rialla familiar,
he vist la teva cara i t’he sentit dir el meu nom.
Oh, amic meu, som més grans però no més savis,
perquè als nostres cors tenim els mateixos somnis...
Aquests eren els dies, amic meu.
Pensàvem que no acabarien mai,
que cantaríem i ballaríem per sempre i un dia més,
viuríem la vida que elegiríem,
lluitaríem i no perderíem mai.
Aquests eren els dies,
oh, sí, aquests eren els dies.
La ra ra ra la la...