Sento la teva veu en el vent
i et sento cridar el meu nom.
Em dius: "Escolta, nena,
jo sóc la veu de la teva història,
no tinguis por, véns, segueix-me,
respon al meu crit i jo t’alliberaré".
Jo sóc la veu en el vent i en la pluja torrencial;
jo sóc la veu de la teva fam i del teu dolor;
jo sóc la veu que et crida sempre,
ja sóc la veu, jo perduraré.
Jo sóc la veu als camps quan l’estiu s’hagi anat,
el ball de les fulles quan bufen els vents de la tardor.
No dormo mai durant tot l’hivern tan fred.
Jo sóc la força que creixerà a la primavera.
Jo sóc la veu del passat que sempre hi serà,
omplit de la meva tristesa i de la sang als meus camps,
jo sóc la veu del futur;
porta’m la teva pau;
porta’m la teva pau i les meves ferides – elles guariran.
Jo sóc la veu en el vent i en la pluja torrencial;
jo sóc la veu de la teva fam i del teu dolor;
jo sóc la veu que et crida sempre,
ja sóc la veu.
Jo sóc la veu del passat que sempre hi serà;
jo sóc la veu de la teva fam i del teu dolor;
jo sóc la veu del futur,
jo sóc la veu.
Jo sóc la veu,
jo sóc la veu,
jo sóc la veu.