Hi ha qui diu que l'amor és un riu
que ofega el tendre jonc.
Hi ha qui diu que l'amor és una navalla
que deixa la teva ànima sagnant.
Hi ha qui diu que l'amor és una ànsia,
una dolorosa necessitat interminable.
Jo dic que amor és una flor
i tu la seva única llavor.
És el cor amb por de trencar-se
que mai no aprèn a ballar.
És el somni amb por de despertar-se
que mai no assumeix cap risc.
És el que mai no tindrà parella,
qui sembla incapaç de donar.
I l'ànima, amb por de morir,
que mai no aprèn a viure.
Quan la nit hagi estat massa solitària,
i el camí massa llarg,
i pensis que l'amor és només
per als afortunats i els forts,
recorda que a l'hivern,
molt per sota de la neu amarga,
reposa la llavor que, amb l'amor del sol,
a la primavera esdevé rosa.