Candu in tempus de beranu
is àrburis tenint corona ‘e follas
e su linnarbu e s’ìlixi, sa bedulla e s’eni
funt allichidius a frocus galanus
Candu is istrias tzèrriant a sa luna ispantosa
in su belu scurïosu de sa notti,
is umbras de is matas aparessint
in mesu de sa luxi de is làntias
Seus istétius bandulendi totu sa notti
e unu pagu de sa di puru
e imoi ch‘indi seus torrendi
si portaus un’allirga grillanda
Chini inci at a calai a cussu buscu umbrosu
po ‘nci acorrai is umbras a ingunis
e acapiai unu frocu a cussus bratzus amparadoris
in tempus de beranu?
Su cantu de is pillonis parit ch’ind’est prenendi su buscu
comenti ch’inci siat unu violinista sonendi
e s’intendint tot’is boxis insoru
meda tempus a pustis in su padenti
Seus istétius bandulendi totu sa notti
e unu pagu de sa di puru
e imoi ch‘indi seus torrendi
si portaus un’allirga grillanda
Intzandus si poniant a ballai a manu tenta
in tundu e a filera
e diaici acabat su viàgiu de sa notti
candu tot’is umbras si funt arretiradas
Un’allirga grillanda si seus portendi
e anant‘e s’enna ‘e ‘osatrus si frimaus,
est una fròngia beni froria,
sa faina de sa manu ’e Deus
Seus istétius bandulendi totu sa notti
e unu pagu de sa di puru
e imoi ch‘indi seus torrendi
si portaus un’allirga grillanda