No sóc més que un vell timbaler
i acostumava a tocar a les guerres.
I he portat la veu cantant,
per a molts, una sessió de tortura.
Ara diuen que sóc un criminal de guerra
i m'estic apagant,
Pare, si us plau, escolta la meva confessió.
He legalitzat el robatori,
ho he anomenat creença.
He fugit amb els diners,
m'he amagat com un lladre.
He reescrit l'història
amb els meus exèrcits i malfactors.
He inventat records,
vaig cremar tots els llibres.
I encara puc sentir el seu riure,
i encara puc sentir la seva cançó.
L'home és massa gran,
l'home és massa fort.
Bé, vaig tractar d'ésser dòcil,
he tractat d'ésser afable,
però vaig escopir com una dona
i vaig emmurriar-me com un minyó.
He viscut rere parets
que m'han tornat solitari.
M'he esforçat per aconseguir la pau,
que mai no he conegut.
I encara puc sentir el seu riure,
i encara puc sentir la seva cançó.
L'home és massa gran,
l'home és massa fort.
Bé, el sol va sortir al pati
i tothom el va sentir dir:
"Tu vas ser sempre un Judas,
però almenys t'he atrapat.
Potser tens la teva plata,
però juro per ma vida
que la teva germana em va donar els diamants
i jo els hi dono a la teva dona".
Oh, Pare, si us plau, ajuda'm,
perquè he obrat malament.
L'home és massa gran,
l'home és massa fort.