El joier
té una botiga
a la cantonada.
Durant la nit
en petites ulleres
ell poleix les velles monedes,
utilizant saliva i tela i cendra
els fa brillar amb cendra.
Ell sap utilitzar la cendra,
ell adora Déu amb cendra.
Les monedes són sovint molt velles
quan arriben al joier.
Amb les seves mans i la cendra
provarà el millor que pot,
ell sap que només pot fer-les brillar,
no pot reparar els engarrapades.
Ell sap que encara més les monedes noves tenen cicatrius,
i així ell solament riu.
Ell sap utilitzar la cendra,
ell adora Déu amb cendra.
I al més fosc de la nit
ambdues seves mans ampollaràn molt;
sovint abriràn penosament
i la sang flueix de les seves mans.
Ell treballa que prengui de les cares de moneda
empremtes de tan fa molt de temps.
Ell vol que pugui curar les cicatrius,
quan ho oblida a vegades plora.
Ell sap utilitzar la cendra,
ell adora Déu amb cendra.