I vaig caminant
enmig d'una ciutat
ben adormida,
que respira i respira…
Visc, endins meu,
l'abandó d'una ànima
viva i grisa,
que respira i respira…
Ja sé que et tinc present
en el pas del temps
i d'aquest mateix dia,
que respira i respira…
L'alè d'un calfred sec,
que va esgotant els seus últims instants
d'amor cec,
que m'has donat, que t'he donat...
Que ens hem donat...
Que vull tastar un tros del teu temps
amb tu... Tu ho saps!
Que vull tastar un tros del teu temps
amb tu... Tu ho saps!
I anar-hi anant,
tot caminant,
ja lliure del teu desig,
jo vaig marxant,
ja vaig tornant,
del teu encís i del teu encant.
I anar-hi anant,
tot caminant...
Tot caminant i oblidant
el que de tu m'agrada tant,
del que, tot sovint, et xiuxiuejava abans...
Que vull tastar un tros del teu temps
amb tu... Tu ho saps!
Que vull tastar un tros del teu temps
amb tu... Tu ho saps!
Que vull tastar un tros del teu temps... Tu ho saps!