També per tu, que els anys et passen
Sense malmetre’t gens les mans;
Per tu, qui mires sempre enrere
Perquè et fa por mirar endavant.
També per tu, qui sempre trobes
Que el guany és poc i el risc és dur:
Tu, per qui mai no val la pena
D’alçar la veu contra ningú.
També per tu, qui ara m’escoltes
I et sembla estrany això que et dic...
Per tu, qui dius que les paraules
Tenen un deix de llibre antic.
També per tu, qui et fas enrere
Si el joc et sembla poc segur!
També per tu, qui tot ho esperes
De l’altra gent... També per tu!
També per tu, qui ni t’adones
D’aquells qui passen pel carrer;
Has tant après a no fixar-te
En tot allò que no et convé.
També per tu, qui tens la norma
De moure’t sempre al grat del vent;
Tu qui, quan parles dels qui lluiten,
En dius sovint «la pobra gent».
També per tu, qui converteixes
L’orgull subtil en pietat!
Tu, qui no entens que encara hi hagi
Gent qui demana llibertat!
També per tu, si ara voldries
No haver dit mai que no a ningú.
També per tu, si quan m’escoltes
Et sents molt sol... També per tu!