Quan em faig vella i penso
que els meus pensaments cometen errors
quan faig les sumes i les restes
i em pregunto qui va ser
Foscor és el que ets
No en veig el rostre
qui em va dir
que es viu dels records
I de tu no tinc
ni una foto per posar damunt la taula
no tinc res, és un gran no-res
Ni una baralla que trenqui el somni
ni una gota de bellesa per al darrer dia
per desgràcia, no tinc res per plànyer-me
ni res per oblidar
Intentava somiar-te
ni tan sols cinc minuts
em rendeixo i m'aixeco
ni trista, ni empipada
Foscor és el que ets
No en veig el rostre
qui em va dir
que es viu dels records
qui em va dir
que es viu dels records