Estimar-te és dia i nit somiar la teva cara,
és la meva pell que es mor assedegada de la teva pell.
és la primavera perduda que juga amb la meva edat,
feta de dies plens d'esperança i de nits sense repòs.
Estimar-te és aquest torrent que corre per les meves venes
que s'aboca al cor per envair els meus dies.
És la mà del carceller que sense l'ajuda de les cadenes
em té presoner sense cap recolzament.
És el ressò del teu nom que em canta a cau d'orella,
és tot el que invento constantment en somnis,
és el murmuri d'aquestes mil meravelles,
de tot el que ets i el que no ets.
Estimar-te també són les coses més íntimes
és el meu cos i el teu cos sota el cel del teu llit.
i aquelles paraules xiuxiuejades que la felicitat fa sublim,
que fan de mi el déu poderós de les teves nits
Estimar-te són les meves mans i el meu cos que t'imploren,
és la teva olor embriagadora que flota al meu voltant.
estimar-te és tot això i encara més,
és les ganes de tenir-te constantment als meus braços.
Estimar-te és dins la meva pell que em crema i dibuixa.
en el meu lloc més profund un quadrat blau
d'on s'escapen cançons que la felicitat atenua
en harmonies celestials amb matisos suaus i purs
Estimar-te són aquests dubtes que em torben,
aquesta por que marxis i no deixar-te
només que alguns records com fulles mortes,
a les meves alegries devastades i la meva vida posada en creu.
Estimar-te és la raó per viure la meva vida
i si em deixessis sense esperança de tornar,
en faré d'estimar-te la meva darrera bogeria
morint als teus peus en nom del nostre amor.