Quan no ens resta res a dir,
quan ja és fosa la neu.
Quan girem els ulls a Déu
pregant pel nostre patir...
Quan els arbres despullats,
perdudes totels les fulles;
quan ens punxen com agulles
els rostolls dels camps segats.
Quan la brasa es torna cendra,
quan el gos dorm ajupit.
Quan la vida ja no és tendra
i ens fa mal endins del pit.
Quan, perquè canti millor,
treuen els ulls al pinsà.
Quan se'n riuen de la mort
com tu, com tu, com tu... Qui no saps estimar!
Jo amor encar em sent,
dins de mi, victoriós.
Amb la força d'un gran vent
eix sentiment tan formós
quan un dia ja llunyà
va néixer, com un no res,
amb la carícia d'un bes,
amb una estreta de mà...
T'estim i t'estimaré
malgrat aquesta Tardor
qui per tu, ara esdevé
i poseeix nostre amor!
T'estim i t'estimaré...
T'estim!
T'estim!
T'estim!
T'estim i t'estimaré...