Vine a vagar tranquil·lament i a escoltar al vent
Vine aquí i a escoltar al cel
Vine a caminar damunt del rodolament de la mar
I mira les orenetes com volen
No n’hi ha cap tristesa com el xiu-xiu de les seves ales
No n’hi ha cap cor com les seves cançons
No n’hi ha cap poder com la llibertat dels seus vols
Mentre les orenetes ronden soles
Sents el crit de cent mil veus?
Sents el tremolor dins la pedra
Sents les campanes en fúria sonar a la nit?
Sents les orenetes quan han volat?
I les brises bufaren els pètals de la teva mà?
I una mica d’amor alleujarà la teva pena?
I el silenci afectarà la teva ànima amb confusió?
I les orenetes vindran de nou?