Suza za zagorske brege [Catalan translation]

Al fragant matí quan els turons dormien

i la lluna mai no volia caure,

tranquil·lament vaig obrir la tanca cruixint

i vaig posar la bossa a la meva esquena.

La vella mare anava darrere de mi

silenciosament veient a la terra.

Ella no podia saber que jo reuneixi en la meva ànima

i perquè des de passada tarda no diguí una paraula.

Tant volíem dir-nos,

però vam oblidar tot.

Quan vam passar la casa final,

immediatament comencí plorar.

Que no ho vegi la vella mare,

vaig cobrir la cara amb les meves mans.

A tot arreu de mi jo podia olorar les roses

i era el maig florint.

Però no he mirat ni una sola vegada darrere de mi,

de la tristesa no podia dir adéu al meu paisatge.

Solament he promès els meus benvolguts turons

que retorni.

Solament he promès els meus benvolguts turons

que retorni.