La mà que gira el plat, i passa el decorat.
El moviment camina i el cap recorda.
I roda sobre un llit la son que no hem dormit,
com suren les particules de pols que no ha existit.
La mà que escriu el traç com pluja des del braç
Quan no tinc més paraules, ni res a dir-te.
I plouen lentament les passes que no sents
A llocs passats, futurs, presents.
I és que fa un moment,
em deies que les passes se les emporta el vent.
Que en un minut aquí potser no hi queda res,
I pensarem, de fet, en altres coses…
Però és que encara no sé on vaig,
No sé si cal que em quedi o que passi de llarg,
Que l’infinit s’escriu amb tinta permanent
Que mai s’esborra i queda eternament, allà,
Perdut en un país del sud-conscient.
La mà que mou el blat d’un camp que no hem segat.
El moviment m’atura i el cap m’espera.
I giro sobre l’eix d’un cos que no existeix
I el sol encara abriga més…
I és que fa un moment,
em deies que les passes se les emporta el vent.
Que en un minut aquí potser no hi queda res,
I pensarem, de fet, en altres coses…
Però és que encara no sé on vaig,
No sé si cal que em quedi o que passi de llarg,
Que l’infinit s’escriu amb tinta permanent,
Que mai s’esborra i queda eternament, allà,
Perdut en un país del sud-conscient.
Miro, miro cap enrere,
i ja no veig el terra darrere dels meus peus.
Plouen, plouen mil cireres
Plouen com goteres del sostre que no veus.