Sovint em pregunto si tu ets
feliç com (ho sóc) jo;
si al capdavall et basta el que ens uneix -
una mica d’amor i poques regles.
Sovint em preguntes de qui són
Aquests ulls que es miren;
Et responc: "Són estels",
Però tu no t’ho creus ni tan sols una mica.
Tornada:
Aleshores ens enlairem plegats cap al cel
A peu nu, mà en mà
Anem directament al paradís
I encara més enllà.
On l’univers esclata per tot el voltant
I jo que només veig el teu somrís
Que fa que tot sembli extraordinari
com tu...
Si un dia jo en volgués més,
De tot el que ja tinc,
Et trobaria en una altra vida
Amb el mateix posat – perdut, però sincer.
Ens hem barallat
I després besat fins esclafir de riure
Les mans ens fan mal
Per no voler desunir-les
Tornada.
Aquests anys que corren veloços,
que ens fadiguen el rostre mentre ens formen el cor-
Són els anys més durs,
però diuen – els millors!
Tornada.
Anem plegats fins a la fi del món,
Perdem-nos-hi però agafats de les mans;
Aquest viatge tindrà un final extraordinari
si viatges amb mi...
Sovint em pregunto si tu ets
feliç com (ho sóc) jo...