Sola, sense paraules,
després d'una nit de veritats
mentre, amb el primer sol,
deixonda el sol d'una ciutat.
Amb històries escrites als murs;
històries d'ahir, avui Déu sabrà...
Fetes de jocs durs,
de desitjos ja exaurits.
I, amb la ràbia
del meu dol,
canto l'enyor
de qui ha comès el mateix error.
Quantes històries a dividir
amb qui ha perdut com jo,
amb qui sap estimar de debò
i viu sospès
dins d'històries mig escrites...
Jorns per recordar,
pàgines plenes de fantasia;
nits per fer-se'n, de mal –
ha estat aquesta, la meva història.
I arrenco els fulls de mon passat,
però no els llenço pas,
per no oblidar pas allò que he donat...
Quantes històries a dividir
amb qui ha perdut com jo,
amb qui es sent traït
i ja ha perdonat...
Quantes històries, potser inútils,
en les que venç qui no dóna res,
mes tu seràs l'únic error
que refaré per amor...
Surto entre la gent
que m'esguarda, indiferent.
Al centre del meu món
estic sola i no viuré pas...
No em cerquis, no em pensis pus –
en tot cas, se'm passarà...
Mes tu seràs l'únic error
que refaré per amor...
Quantes històries a dividir
amb qui ha perdut com jo,
amb qui sap estimar de debò
i, si un amor és honest,
en fa, de mal, la veritat...