Fart de no dormir,
les dues de la matinada, no hi ha res a fer.
M'agrada molt poder tocar-te
o quedar-me quiet i escoltar-te respirar.
Ja estàs adormida,
pell blanca,
com tindré
la cara de cansada?
Miro de voltar el meu coixí,
és una excusa per apropar-me a tu.
Miro de despertar-te tossint una mica
però et voltes com si res.
Apago el llum,
provo de dormir,
però tu, amb la mà,
vens a buscar-me.
Tu, com jo.
Tu, com jo.
Tant de bo els estels de la nit
estiguessin als teus peus,
que pogués ser millor
del que veus,
que tingués quelcom que regalar-te
i, si no et tingués, sortiria fora a comprar-te.
Estrella de mar,
entre els llençols,
la nostra barca
no navega,
vola, vola, vola!
Voles amb mi,
voles amb mi.
Vola, que s'ha aixecat vent,
vent de nit,
vent que cansa.
Estrella de mar,
que bonica ets,
que bonica ets i
que bonica és
la teva pell blanca,
blanca, blanca.
Tu, com jo.
Tu, com jo.
Uh, tu uh uh, tu, como jo.
Tu, com jo.
Tanca els ulls i no miris al teu voltant.
ja entra la llum del dia.
Tanca els ulls i que no et trobi,
pell blanca de lluna, has de fugir.
Dorm ara,
estrella meva,
abans que el dia
se t'endugui lluny,
lluny, lluny...
Tu, com jo.
Tu, com jo.
Ara no voles, s'ha aturat el vent,
puc contemplar el teu rostre cansat
i, quan dorms, com n'ets de bonica,
com n'ets de bonica i
com n'és de bonica la teva pell blanca,
blanca, blanca!
Tu, com jo.
Tu, com jo.
Tu, com jo.
Tu, com jo.
Tu, com jo.