La lluna es va banyant de sol,
sense esperar la sort,
sap que esperant s’adorm
i va patint pel temps.
L’essència et fa ser així com ets,
de troços de matins i nits,
d’abraçades de veritat
i de petons prohibits.
La pluja fa feliç al bosc,
el bé i el mal es van vivint.
Sempre que m’he callat els cops
se m’han anat quedant per dins.
Si tampoc cal entendre-ho tot,
si no entenem d’encerts i errors
es fa una mica més bonic.
Que aquí ningú neix preparat
ni per ser jove,
ni per fer-se gran.
Anem venint i anem marxant,
si ho fem senzill ens hi farem menys mal.
Una tornada guai,
que aguanti l’envestida.
No ens cansarem mai
d’estimar esquivant ortigues,
de cantar-te uns laralai.
Es pot respirar com respiren les tardes,
es pot estimar com s’estimen els arbres,
sense que ho vegi ningú,
sense esperar res de ningú,
aquella cosa que brilla per dins
que et va fent a tu,
que em va fent a mi.
Som les llàgrimes dels moments purs,
se’ns assequen i ens fan obrir els ulls.
Hi ha un sentiment que va quedant suspès,
vol aguantar-se inhert entre el vent,
va aprenent de les crostes que es fa
dins aquest horitzó platejat.
Ha plorat igual que jo
i quan riu, riu de veritat.
Quan deixa de pensar en el després
i quan ja no carrega el passat.
Que aquí ningú neix preparat,
ni per ser jove ni per fer-se gran.
Anem venint i anem marxant,
si ho fem senzill ens hi farem menys mal.
Una tornada guai,
que aguanti l’envestida.
No ens cansarem mai
d’estimar esquivant ortigues,
de cantar-te uns laralai.