Em van sentir cantar i em van dir que parés
Deixa totes aquestes coses pretensioses i fot un cop de puny al rellotge
Aquests dies sento que la meva vida no té propòsit
Però a altes hores de la nit els sentiments surten a la superfície
Perquè en la superfície els llums de la ciutat brillen
M’estan dient, "vine i troba els teus"
A vegades em pregunto si el món és tan petit
Que mai podrem fugir de l’expansió urbana
Vivint a l’expansió urbana de les afores
Supermercats morts s'alcen com muntanyes més enllà de muntanyes
I no hi ha un final a la vista
Necessito la foscor, si us plau, que algú apagui els llums
Conduïm les nostres bicis al parc més proper
Seiem sota els gronxadors, ens besem a les fosques
Ens protegim els ulls de les llums de la policia
Sortim corrent, però no sabem per què
I com un mirall els llums d'aquesta ciutat brillen
Ens diuen "no necessitem la gent com vosaltres"
A vegades em pregunto si el món és tan petit
Que mai podrem fugir de l’expansió urbana
Vivint a l’expansió urbana de les afores
Supermercats morts s'alcen com muntanyes més enllà de muntanyes
I no hi ha un final a la vista
Necessito la foscor, si us plau, que algú apagui els llums
Em van sentir cantar i em van dir que parés
Deixa totes aquestes coses pretensioses i fot un cop de puny al rellotge
A vegades em pregunto si el món és tan petit
Que mai podrem fugir de l’expansió urbana
Vivint a l’expansió urbana de les afores
Supermercats morts s'alcen com muntanyes més enllà de muntanyes
I no hi ha un final a la vista
Necessito la foscor, si us plau, que algú apagui els llums
Necessito la foscor, si us plau, que algú apagui els llums