Deixa’m ser com un vaixell naufragat a les profunditats,
deixa’m ser com ell
sense pals, sense veles,
deixa’m en pau.
No pertorbis la pau del indret,
la tranquil·litat de la costa propera,
el casc escorat,
la proa en la qual jauré.
Deixa morin els peixos, el covard mar,
deixa’m ser com ells,
i que les roques corpreses i els estels,
ho contemplin en la distància.
Hores sense batecs, dies tristos
sense clemència,
enfonsat i inanimat en nits silencioses,
com la lluna.
Deixa’m ser un vaixell naufragat, sense vida,
deixa’m ser com ell,
en la sorra morta d'aigües solitàries
deixa’m en pau.